Ser pare als quasi 48 anys és ser pare en un moment de la vida on la majoria de famílies ja tenen els fills adolescents. Tu comences quan els altres ja quasi acaben i això et dóna una sensació d'anar una mica contracorrent. Hi veig *possibles* inconvenients biològics (veurem com va...), però també els avantatges que dóna la maduresa d'edat, amb el pòsit de major calma interior que un té, comparat amb els 20 i escaig o 30 i pocs. Miraré d'anar explicant detalls d'aquesta experiència vital inoblidable a través d'aquest bloc, que espero que pugui ser un lloc de trobada amb altres pares i mares que visquin experiències similars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada