La segona cosa que la gent sol preguntar-te quan et troben o et truquen és, després de "què fa el nen?", és "ja dormiu?". Suposo que hi ha nens més ploraners que el nostre i d'altres que menys, però diria que no ens podem queixar, habitualment dorm les seves bones tres o quatre hores seguides, a la nit. El que passa és que de son vaig bé perquè, a causa d'un accident domèstic, estic de baixa, i de moment tinc l'oportunitat inesperada d'anar-lo recuperant. Tot i això, quan tot torni a la normalitat i em calgui aixecar-me a dos quarts de set del matí, segurament les coses seran prou diferents. Em caldrà tenir disciplina i anar a dormir més aviat, per compensar les estones que durant la nit pugui estar despert, i poder-me llevar l'endemà amb capacitat d'anar a treballar. Si a aquesta edat ja no se sol sortir fins gaire tard, perquè l'endemà costa recuperar-se, veurem com respon el cos quan arribi el moment de posar a prova la son.
