El naixement

No crec que hi hagi cap altre moment més emotiu en la meva vida que el del naixement del primer fill -i a hores d'ara, qui sap si únic-. És un moment màgic on tots els neguits del procés de l'embaràs se sublimen en forma d'emoció, en veure per primer cop aquella persona que s'ha anat formant al llarg dels nou mesos anteriors. La fragilitat del nounat, aquells primers moviments reflexos suspès en l'aire, intentant en va aferrar-se a algun lloc inexistent, el primer plor, la sobtada sensació d'alleujament de la mare després del patiment extrem, conformen els colors d'un quadre de vida i sang, d'alegria i patiment, de gaudi i de responsabilitat. I ja després a l'habitació, una altra imatge frepant va ser la del nounat aferrat al ventre de la mare, amb una mirada de trasbals, desorientació i fins i tot d'introspecció, com si intentés entendre què havia passat i com s'havia produït el viatge a un món tan diferent del conegut fins el moment. Aquesta és una imatge que dubto que oblidi mai.