Quan vaig agafar per primer cop el fill en braços la sensació va ser que era un cigronet molt petitó i molt lleuger. Dos kilograms set-cents grams és un pes normal però tirant a baix per a un nadó i quan un es troba en plenitud l'esforç per agafar-lo, moure'l, deixar-lo al llit o rentar-lo és petit. Ara ja ha guanyat mig kilet de pes i aquestes accions puntuals descrites continuen sent senzilles. El que ja no és tan senzill és passejar els tres kilets dos cents grams durant mitja hora amunt i avall per casa, xiuxiuejant una tonada i mig bressolant el nadó, intentant calmar-lo perquè dormi, un cop alimentat i net. I no és senzill perquè l'esquena es carrega de seguida, sobretot en la zona lumbar, que queda força adolorida. I és aquí quan em vénen les cabòries sobre l'edat... als pares joves també els passa? També però menys? Gens? I a còpia de fer-ho, la musculatura de les vèrtebres lumbars s'enfortirà i la sensació de càrrega i de dolor baixarà, o pel contrari a mida que el nen guanyi pes aquests símptomes s'aniran fent més i més intensos? Aviat ho sabrem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada